Antes de publicar lo que es propiamente el acta de la terturlia sobre Confesiones de una máscara, de Yukio Mishima, debo explicar el por qué de su inclusión. Uno de los miembros de la tertulia, Manuel (F y Q) arguyó en este blog que la obra fue infravalorada. Juan sin embargo le contestó diciendo que no fue así y que el acta probaría que la mayoría de los contertulianos alabamos el estilo del escritor japonés, aunque lo que es el argumento en sí no nos llenase demasiado. Además, y ahora hablo por mí mismo, creo que este libro sí que hubiese merecido una tertulia más completa y una discusión más a fondo, pero las circunstancias no lo permitieron. Varios miembros de la tertulia acudieron enfermos (entre ellos Manuel y yo) y se produjo cuando el curso estaba ya por finalizar y el cansancio había hecho mella en casi todos nosotros. Por eso, yo también creo conveniente reabrir la discusión sobre Confesiones de una máscara.

CONCLUSIONS DE LA TERCERA TERTÚLIA LITERÀRIA

(Sobre el llibre “Confesiones de una máscara” – YUKIO MISHIMA

- Dijous, 26 de juny de 2008 -

PARTICIPANTS:

- Manuel López (Cast)

- Javier Bataller (Mat)

- Juan Montesinos (GiH)

- Elvira Canet (Bio)

- Ximo Almiñana (Cicles)

- Juanfe (Mat)

- Manuel Fernández (FiQ)

- Rafael Sáez (Rel) (oyente de nuevo) (¡Que tampoco cuesta tanto leerse un libro!)

Reunits els tertulians en Xàtiva, en una cerveceria el qual nom no puc dir per tal de no fer publicitat, el dijous 26 de juny de 2008 es va iniciar la tertúlia literaria sobre el llibre de Yukio Mishima Confesiones de una máscara.

La ronda va començar en esta ocasió amb Elvira. La novel·la li havia agradat, però no era la primera de Mishima que llegia. Va comentar les similituds de l'obra que ens ocupa amb el Pavelló daurat, el protagonista del qual també obsessionat amb la bellesa decidix al final del llibre cremar el temple.

Javier Bataller va confessar que la novel·la li havia agradat més del que esperava en un principi i que l'havia sorprés la qualitat literària de l'autor. Encara així considerava que l'autor – protagonista li estava prenent el pèl al lector passant per una espècie d'enfant terrible japonés, exagerant el sadisme dels seus pensaments íntims. Javier es pregunta que qual és la verdadera màscara. La que oculta l'homosexualitat del protagonista? Eixa passió per la sang que realment no li porta a cap costat? O és realment eixa posa d'homosexual obsessionat per la sang, la nit i la mort la verdadera màscara? També destaca la intel·ligència del protagonista (possiblement el propi Mishima) que li permet portar a un possible lector al punt just on el vol. Javier insinua finalment que al marge de l'homosexualitat de Kochan, potser tinga algun indici de desequilibri mental, cosa que no implica que agarre una espasa i comence a assassinar a tots els transeünts amb els que es trobe. Juanfe assenyala el final de l'autor, suïcidant-se en un ritu samurai. Per última Javier parla de l'escena de la masturbació en classe de geometria, on el professor se li sembla Hèrcules tensant l'arc. Juan postil·la que això no és tan rar, dins inclús de l'heterosexualitat. Javier insistix que cada vegada que haja de donar eixe tema en classe es va a sentir rar.

En eixe moment s'obri un debat sobre la possibilitat que tot siga una posa de l'autor. Ximo pareix estar d'acord amb eixa possibilitat. Juan opina que tal vegada hi haja alguna cosa d'això. El nostre company de geografia i història coincidix que li ha agradat més el llibre del que pensava en un principi. També és cert que s'esperava més referències a la cultura japonesa tradicional, quan el llibre està replet de referències occidentals: la citació inicial dels germans Karamazov, el quadre de Sant Sebastià de Guido Reni, la pròpia història de Sant Sebastià, etc.

Ximo, a pesar de què reconeix un cert valor literari a la novel·la, diu que no li ha acabat d’apanyar del tot i de fet és l’únic que l’ha considerada suspesa.

Juanfe comenta l'alta qualitat literària del llibre. Comenta que el tema de l'homosexualitat mai li havia interessat abans però arran de la lectura de Confessions d'una màscara s'ha llegit Carajicomedia de Goytisolo i Cònsols de Sodoma, llibre on s'entrevista a diversos escriptors nord-americans homosexuals com William Burroughs o Gore Vidal.

Manuel (Cast) discutix amb Javier Bataller sobre la personalitat del protagonista. Sosté que no és una posa i que possiblement no siga tan intel·ligent com pareix en un principi. Relaciona el llibre de Mishima amb Retrat de l'artista adolescent (1916) de James Joyce. Juan Montesinos també veu similituds entre les dos novel·les.

Finalment, Manuel (FyQ) exposa els seus arguments. Creu que el protagonista és completament normal, que no té cap desequilibri, i que totes les persones tenen fantasies dins de la seua ment que podrien escandalitzar a la resta. Javier Bataller està totalment d'acord amb ell, excepte que centra la disfunció del protagonista en el fet que no sols té les fantasies sinó que a més el conta i es delecta amb elles. Continuant amb les opinions de Manuel, este lloa la novel·la com la millor que ha llegit de l'autor.

La tertúlia és va tancar fins a la convocatòria següent, acordada per a setembre i que versarà sobre la novel·la de Carmen Martín Gaite Nebulositat variable que va superar a Penélope i les dotze criades, obra de la recent Premi Príncep d'Astúries Margaret Atwood, per un sol vot.